Carta de dimisión del Presidente de la Federació Catalana de Clubs de Futbol, 12 de junio de 1913:
"He arrivat a la convicció de que el futbol actual es un camp de anormalitat en el cual tot esfors de bona voluntat es infructuós.
«Tot en ell es inunió, tot en ell es misérrim, personalista, violent; sols solicitat per l'entagonisme, la oposició, la passió raquítica i virolenta.Sobre tot aquest aire constant de malavolensa entre tothom, sense serenitat ni respecte no's tracta mai de lluita lleal i franca, tot devé en ell motiu de rencunia, de venjansa, de batalla de cosses, d’empentes, de cops brutals, buscant el fi de vence de qualsevol modo, sense forma ni ab aquella santa direcció espiritual de fer art sportiu que enforteix el cos i dignifica l'ánima.
«La vida del fut-bol s’ha presentat al meu esperit com un cos informe, primitiu, sols esperonat per passions inferiors, sense elevació.
«Els jugadors, en general, informals i capritxosos, sense estimació fonda als clubs.
«El públic barbre, cridaire, brutalisador del joc, partidista fins a la rabia, invadint els camps i ab intents de masacrar un jutje que ha de fugir...
«...deixo el cárrec perque deixo el fut-bol, tant inarmónich ab els meus pensaments; perque lo violent, ineducat i inform es refusa per mí ab ansies incontenibles".
Artículo integro "Anormalidad"
aquí